Sóc el teu últim passatger que cou, que rodola
quan et veig ploure i m'ofegue perquè no sé nadar.

Lluny d'ací hi ha miracles que no ocórren,
hi ha vaixells que no naden.


Però, la llibertat no és una piscina de 50 x 25 metres on totes nadem a crol.

S'esperem a l'infinit de les mirades,
al ball salvatge d'una caixa tancada plena de papallones que assaboreixen la dolça revolució de poder volar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada