Necessite una bocanada d’aire fresc


T’observe. M’observes. Escrutem cada racó del nostre ser. Sentim que dins d’aquest mur de carn i pell la vida flueix moguda per impulsos vitals, i fan de cadascú de nosaltres un androide que ha aprés a sentir més enllà de la seua maquinària.
T’observe. M’observes. Respirem impulsos que ens permeten seguir mirant-nos. Són bocanades d’aire que queden tatuades als nostres pulmons. Ens pinten quadres. De gent que es mira, es coneix i desapareix.


Cap comentari:

Publica un comentari