Per la nit, quan tot està en silenci.
Quan no hem dona vergonya tallar-me les ungles.
Quan puc somriure sense pensar que les meves dents estan tacades de pecats.
-----------
Isc al carrer i els veïns no riuen de mi.
Sóc un ombra, amb les seves intimitats i coneixements, que no tem res de tu.
Amb la seva saviesa o sense ella.
Amb els seus somriures o sense ells.
Amb tu o sense tu.
-----------
Sóc jo, sóc tu, som nosaltres
ells i altres.
Uns mateixos, uns més
que no temen referir-se a tu sense estar-hi
et vull, et volem, et volen.
Crec que et voldríem.
-----------
Estem aquí, amb tu.
Amb tu, i sense tu.
Amb la teva absència o sense ella.
-----------
Però, no ens temem.
Ens volem i respectem.
És de nit i no ens importa
creure que som un mateix
un, dos, tres o quatre
inclús més
inclús cap
o ningú
no importa.
-----------
Ens estimem, ens respectem.
Per fi hem arribat a ser persones.
-----------
Això si, és de nit
pareix que aquí els pecats no importen
però desgraciadament de nit o de dia sí que ho fan.
Els tenim tatuats a les dents.
-----------
Poden ser un
inclús més
o dos, o tres, o quatre
inclús cap
o ningú
no importa
el cas és que hem arribat a ser persones
i en aquest punt els pecats importen ben poc.
-----------
No ens avergonyim
sense ser més, sense ser res.
Hem arribat a ser persones
ens estimem, ens respectem
podria ser la fórmula per trobar-nos una vegada més,
o tal vegada no.
-----------
Qui sap
ho sabem
ho saben
ho sabrem
ho sabran
-----------
És la nostra lluita
arribar a tallar-nos les ungles
sense que importe com ho fem
ens voldrem
ens respectarem
ens estimarem.
-----------
Serem veïns que no riuran dels propis pecats.
Serem veïns, germans i germanes
que ens aferrarem a aquesta lluita,
la d’estimar-nos-en amb unes ungles diferents.
Soc Estefania Navalon, escriume a fany_np@hotm... quant llitges aço y et conte!! besossss
ResponElimina